- Molt Difícil
- 3h 30'
- 35, 9 km
- Sant Joan de l' Erm
- 952 m
- Primavera / Estiu / Tardor
El primer sector de la travessa és el descrit a la ruta anterior, la que ens porta a Sant Joan Vell. Una miqueta més enllà del santuari deixem l’Alt Urgell per passar al Pallars. Al davant, com sempre, la Ribalera. La pista que seguim ens portaria al poble de Montenartró, però prendrem una trenca a l’esquerra per anar guanyant alçada, pel bosc de l’Escobet. Un cop haguem passat pel barranc de la Coma del Forn ja serem dins dels dominis de l’estació d’esquí alpí de Portainé. Intentarem ignorar la presència de pilones i ferralla remuntadora, per continuar l’ascensió cap al cim, a on arribem per una pista que va fent llaçades pel la part obaga del pic.
En arribar a la cota 2439, per anar més amunt ja només podem enfilar-nos per les antenes gegantines que hi ha al cim, i que li donen un aspecte com d’estació àrtica. Les instal.lacions tècniques no ens han de distreure del panorama. El pic de l’Orri –la Torreta– és, per la seva alçada i la seva situació avançada respecte el Pirineu axial, una fenomenal talaia sobre l’Urgellet, les sempre feréstegues muntanyes del Pallars i les d’Andorra, i encara més enllà.
Per baixar haurem de recular uns pocs metres, per trobar una pista que va a buscar els vessants de llevant de la muntanya. En comptes de baixar per la Culla directament cap a la Basseta, girarem a la dreta i prendrem la pista que s’acosta a la carena de la serra Seca. Girarem a la dreta, per anar a buscar la pista que baixa pel serrat de coll Xerigot, un topònim –com tants d’altres a la zona, començant per l’Orri– relacionat amb l’elaboració del formatge. Per aquí arribem a la casa forestal de Pallerols, des d’on es puja fins a coll de Leix. Una breu i poc exigent ascensió ens deixarà a la Basseta, on ens podrem refer –i ens podran refer– de l’experiència.